Fou a partir de l’any 1947 quan en Dénia s’aconsegueix implantar la festa de les Falles com una autèntica manifestació popular, expressió de la vitalitat del cos social que les impulsà.

L’origen de tot aquest moviment fester fou, la famosa falla Déniera de la “Penya del Tio Pep”, en la que un grup de fallers a l’antiga usança s’encarregaren que la nostra ciutat definitivament en convertirà, per la voluntat de tot el poble, en una més que plantarà falles per Sant Josep.

Era així de senzill, per iniciativa d’un particular o d’un grup de veïns, moguts per la fama de la festa, s’animaven a passar per l’experiència de plantar una falla.

Foren els joves units a altres persones majors del barri de Les Roques, que habitualment es reunien al Bar Cebolla, situat al carrer Olivera, els qui decidiren organitzar una bona festa per Sant Josep del 1927. Aquesta iniciativa va ser continuada en anys posteriors. El 1928 va ser Francesc Gamir Sala qui demanà l’Ajuntament l’autorització a plantar una falla al carrer de la Independència. No obstant la festa aconseguirà reviure amb força a partir del 1947. Hi va contribuir el fet que una comissió fallera de València, la dels carrers Sueca-Alcoi-Dénia, per recaptar diners i poder organitzar actes, decidirà nomenar president d’honor els Ajuntaments de les tres ciutats en la persona dels seus alcaldes.

Aquests contactes del deniers amb la ciutat de València feren que una penya d’amics, en la qual tots els components s’anomenaven Pepe, prenguera la decidida iniciativa de reconvertir l’agermanament faller amb la ciutat de València, en la plantada de la seua primera falla al centre de l’antiga plaça del Mercat, a Dénia.

L’entusiasme demostrat pels deniers en les falles, i l’opinió unànime que devia continuar i arrelar al costum i la festa fallera a Dénia, com una manera d’atraure forasters i dinamitzar l’activitat local, farà que la mateixa comissió de la Penya del Tio Pep proposa i convoca altra gent a una reunió en el Cafè Neutro, per tractar la possibilitat de fundar comissions falleres repartides per barris.

Sembla que desprès de l’empenta donada per la recent cremada falla del Tio Pep, les ganes de festa i la fam de col·lectivitat mediterrània es van ajuntar. I és que un grup de persones encapçalades per aleshores Comandant de Marina D. Alfonso de Eguía y Azcárate, van dur al capdavant el projecte de crear la nostra comissió fallera; tot això ocorria un 20 de març de 1947, i en resposta al crit a la festa fet pel recentment creat organisme faller anomenat Junta Central Fallera, per mitjà de la carta escrita pel seu Secretari general, Vicent París Rogers.

Al mateix carrer on eixia eixa personalitat tan profundament arrelada del barri marítim de la ciutat de Dénia, - parlem del carrer Pont -, es va plantar la primera falla del districte sota el lema: “Bandolerisme”.

No tot van ser glòries a l’hora de començar la tasca fallera. Malgrat tot, la primera il·lusió i les empentes marineres varen fer possible que aquella comissió pujar com l’espuma. Fins i tot, els mariners decidiren col·laborar amb el famós “cove”. Una gran fons d’ingressos diaris de la venda del peix. Tots ajudaven, Confraria i mariners.

El temps va passar i molts dels antics fundadors van haver d’apartar-se pers diverses raons de la falla. Aquí, però, ha quedat la llavor que va estar plantada l’any 1947 i que cada any va germinant novament i consolida la festa d’aquest barri amb tanta identitat i que així ho reflexa en la seua festa fallera.

El dia disset de març de 1948, el barri de “Baix La Mar” va veure per primera vegada la plantà d’una falla al carrer Pont. Ja se sentia la festa en cada cor dels habitants del poble mariner. Va ser una falla que aconseguí un Primer Premi tant per la seua crítica com pel seu disseny artístic en general. Fet que va alçar els ànims de la gent del barri el més amunt possible. L’autor de la part artística va ser Vicent Ramírez i Comes, mentre que la part crítica la va crear Josep Roldán Ivars.

La falla Baix La Mar s’havia posat en marxa amb gran espenta, però poc a poc van vindre anys de desànim i cansament, ben visible el 1956 fins al 1962, en que no plantarem monument. I no serà fins el 1967 que de bell nou, la nostra comissió es reorganitza amb major força.

De tal manera que fins l’actualitat, - el nou mil·leni-  la falla Baix La Mar no ha deixat de plantar falles, cada any superant-se i amb més esplendor.

La nostra falla ha segut, es i serà una de les comissions capdavanteres de la festa fallera de la nostra ciutat, una falla de bandera.

Reconeixement plasmat en el cúmul de primers premis aconseguits en els diferents monuments plantats, i com no en eixes precioses carrosses fetes pels nostres fallers/res, dissenyades i coordinades per els nostres artistes entre ells M. Àngel Ivars, Joan R. Castejón, José V. Martínez i Sergi Garcia, així també volem destacar al faller Manuel Marco Marco autor de la majoria de carrosses del nostre districte.

En fi, tot es resumeix amb els versos del nostre himne, que diu:

...Mariners, bons deniers, germans tots,

unim-nos en abraça fraternal,

perquè junts farem festes millors

i serem un esclat d’il·lusions...

¡¡ Tot siga per Baix La Mar !!